ANY VINYOLI

El vent de la tardor ens ha portat avui un poema de Joan Vinyoli, "Fi de tardor". Els alumnes de cinquè, avançant-se a la cel·lebració de l'any Vinyoli, després de llegir el poema, van proposar incloure'l en la decoració de l'entrada d'aquesta manera, com diuen ells, "portat pel vent".

El poema ens parla de la fi de la tardor, ara que ja comencem a pensar en com convertir aquest paisatge i aquests personatges en un escenari hivernal i nadalenc.

Esperem, al llarg del curs, que altres poemes de Joan Vinyoli es vagin fent el seu lloc en la nostra entrada.

FI DE TARDOR

 Sóc la tardor, com un núvol em fonc,

enrera veig, encara plens de fulles,

arbres, avui sols rígides despulles,

i un plor reté, ja corglaçat, el tronc,

garfint l'espai amb branques desvalgudes.

El dia es pon amb llangorós calfred,

el pàl·lid cel té llunyanies mudes,

la serra mostra una blavor de fred.