A les escenes els hem afegit un breu text en el que es va explicant el conte.
Es tracta de la història del senyor Scrooge, un home ric però avar, egoista i malcarat que no pensava mai en els altres.
Es tracta de la història del senyor Scrooge, un home ric però avar, egoista i malcarat que no pensava mai en els altres.

Fins i tot, la vigília de Nadal, quan el seu nebot el convida a dinar l´endemà a casa seva, el senyor Scrooge declina la invitació de males maneres perquè no entén quin sentit té celebrar el Nadal.

Aquella nit, quan arriba a casa seva, se li apareix l´espectre de Jacob Marley, el seu soci mort fa uns anys, que li vol fer entendre que la seva actitud no és correcta. Li anuncia que el visitaran tres esperits: el dels nadals passats, el del Nadal present i el del Nadal futur.

Però el senyor Scrooge no li fa cas i es posa a dormir...

I aleshores, el visita el primer esperit:


I li fa veure com eren els seus nadals passats, amb la seva germana o durant la seva joventut, I com, poc a poc, es va tornant una persona esquerpa que només viu per acumular diners.

Seguidament, apareix l´esperit del Nadal present...

...que el porta al dinar de Nadal que celebra el seu nebot a casa seva i on aquest, tot i que els altres convidats no parlen gaire bé del seu oncle, no dubta a defensar-lo.

I finalment, apareix l´esperit del Nadal futur.

Aquest el porta a visitar la seva pròpia tomba i li explica que ningú no el trobarà a faltar quan mori a causa de la seva actitud.

El senyor Scrooge l´endemà al matí quan es va llevar, va reflexionar sobre els fets viscuts durant l´aparició dels fantasmes i va decidir canviar la seva manera de fer, adonant-se com n´és d´important estimar i ser estimat.

I aquí el teniu, feliç i content, donant el bon Nadal a tothom!

I aquí us deixem també unes vistes més generals del muntatge. Les lletres han estat fetes pels nens de p5 i pintades pels de p3. I els de p4 es van afegir a aquesta decoració fent uns cristalls de neu que acaben d´ambientar el conte (i que estan molt ben fets!!).


