CALDER A 4t

Ja fa un parell d´anys que vam començar a treballar a quart amb una agulla d´estendre i les escultures de Alexander Calder. El plantejament és complex i ens il.lustra clarament el treball sobre els processos que fem a la nostra assignatura. Comencem sempre parlant de l´escultor. Calder, els seus dibuixos, els seus motius, els seus mòbils, però sobretot, les seves escultures de filferro.

No és fàcil dibuixar en l´espai amb un fil, però em sembla una bona porta d´accés a l´escultura, a la comprensió de l´espai a partir d´un dibuix. Un dibuix és una línia que ens pot transportar a la tridimensionalitat. Un filferro en moviment es converteix en un dibuix que es converteix en un objecte. I això és el que intentem treballar. Primer de tot, observació. Mirem, pensem i entenem com Calder podia fer meravelles amb un tros de filferro. Com els espais buits ens expliquen encara més coses que els que no ho són de l´objecte representat.




I ara, agafem la nostra agulla d´estendre. La mirem, la girem la desmuntem i entenem com està feta i quines són les seves formes. Per acabar l´exercici de comprensió, la dibuixem des de diferents punts de vista:





Aquí podríem acabar. Però hem vist el treball de Calder i proposem als alumnes que s´atreveixin a transformar aquesta imatge en un dibuix tridimensional amb filferro. I amb unes tenalles petites i uns rotlles de filferro, tothom es posa a la feina. Costa: primer, pensar quines formes s´han de fer perquè la pinça quedi representada en la seva totalitat, però sabent que les formes absents, els buits, jugaran un paper tan important com el dibuix amb filferro. Després també costarà que la cosa s´aguanti, que no es doblegui, que no es desmunti, que agafi la forma que cadascú tenia en un principi al cap. Hi dediquem algunes sessions i al final, tots se´n surten...



Aquest segon procés també podria ser un exercici en ell mateix. Però per la concepció d´aquesta introducció al treball amb volum, preferim que es quedi en una part d´un procés que anirà més lluny. Podríem treballar tot un curs sencer amb una agulla d´estendre i no ens en cansaríem... Si voleu saber com s´acabarà, haureu de seguir el taller de quart unes quantes sessions més. Ara estem massa ocupats amb la festa de Sant Jordi i d´aquí a poc ja podrem reemprendre la nostra visió particular de la pinça, de l´escultor i del treball tridimensional. Continuarà...

I finalment, tornem a actualitzar. Tenim molta feina al taller i a més, hem tingut feina també amb l´entrada i amb les tapes dels àlbums... però tornem a reprendre el treball entorn Calder i ara que ja anem acabant el curs, també el tancarem (de moment).
La sessió sobre l´escultor que vam fer just acabar la pinça de filferro la vam dedicar a una de les seves grans materialitzacions sobre el món particular del circ: vam parlar i vam veure a l´aula "Le cirque Calder" i els nens van quedar meravellats amb les acrobàcies d´aquells personatges diminuts que Calder va fabricar i que es mouen amb petits mecanismes (que semblaven senzills...). Com sempre, vam parlar-ne entre tots (tot i que teníem tots plegats un dia una mica dispers) i sobretot, un cop més, el filmet va arrencar un aplaudiment quan es va acabar la projecció. Us en deixem un tast perquè veieu quina meravella:



Ja podeu imaginar que el següent pas del nostre treball és la proposta de fabricar un personatge de circ... I com que el projecte l´havíem fet entorn una agulla d´estendre, era lògic que no deixéssim de banda el nostre motiu principal. Ara, els alumnes de 4t estan barallant-se amb una agulla d´estendre per transformar-la en un personatge del circ. Les premises han estat: que l´agulla es vegi, no s´hi val camuflar-la sota un vestit o dins del canó de l´home bala! També que intentem treballar amb materials que ja hem provat, com el filferro i qualsevol altre material reciclat que podem trobar per casa. Es tracta de transformar també, posem per cas, un fregall d´alumini en la cabellera del mag.

I és clar, un altre afegit que tenim en aquesta proposta és saber com s´aguanten els materials entre ells: com els enganxem, quin equilibri tenen, fins i tot, com els fem moure (pels més atrevits). De moment, tenim això:

El trapezista:



La ballarina (amb rodes per poder-la moure):



L´home forçut: